Mera publicitat o oferta comercial?

Hi ha una diferència entre la mera publicitat –entesa com un anunci adreçat als consumidors en general– i l'oferta contractual pròpiament dita. En el primer cas es tracta de mera informació per donar-se a conèixer, però sense la intenció de contractar en condicions específiques, mentre que en el segon l'oferent quedarà obligat per tots els termes de l'oferta tan bon punt el destinatari l'accepti. D'aquesta manera:

• Hi ha una oferta quan els elements bàsics per concloure la transacció es troben en el missatge (identificació del bé ofert i del seu preu), essent suficient que el destinatari l'accepti perquè el contracte es pugui entendre formalitzat, sense més negociació. Això sí: és possible establir límits horaris o geogràfics; per exemple, incloent-hi frases com "oferta vàlida entre tal i tal data" o "oferta vàlida a les nostres botigues de la província de...".
• D'altra banda, quan no es defineixen ni s'especifiquen els elements essencials i mínims perquè el destinatari pugui conèixer les condicions del contracte, el missatge és merament publicitari i no és vinculant. Per exemple, quan s'utilitzen expressions genèriques com ara "es ven", "mobles d'ocasió", "descomptes de fins al 50%" o "la setmana de les rebaixes".

Així, la diferència està en el contingut del missatge que es difon. És indiferent que la seva intenció no fos mai quedar vinculat, o fins i tot que es tracti d'un error. Si en el missatge indiqueu prou detalls sobre el producte o els serveis que oferiu, quedareu vinculat. A aquests efectes, el criteri dels tribunals és que és suficient que la informació serveixi perquè el consumidor prengui una decisió; de fet, encara que no s'indiquin totes les característiques del producte, es considera oferta vinculant quan el comerciant remet a la seva pàgina web, que conté la informació essencial o una presentació escrita o visual que conté el producte i el seu preu, encara que s'utilitzi el mateix text o imatge per designar les diferents variants del mateix producte.